Ser o no ser (homosexual)

De la mateixa manera que passa en centenars d’espècies d’animals, alguns humans es senten atrets per individus del seu mateix sexe. Un cop vaig veure un documental a classe de prehistòria sobre l’evolució de l’ésser humà. En aquest documental van dir una frase que se’m va quedar a la ment i que crec que és la millor definició que es pot fer del comportament humà: “Al final, tot es redueix al sexe”. És cert que per a comprendre les diverses orientacions sexuals que poden tenir els animals i els humans ens hem de reduir al acte sexual. Però hi ha una diferència significativa, i és que l’ésser humà, a més a més té la capacitat d’estimar. I és aquí on vull posar èmfasi, ja que els homosexuals no només som el que som perquè ens sentim atrets sexualment per individus del nostre mateix sexe, sinó perquè a més també els estimem. Però això no vol dir que en algun moment no ens podem enamorar o sentir atracció per algú del sexe oposat, de la mateixa manera que també pot passar el contrari, que una persona heterosexual s’enamori o senti atracció sexual per una persona del seu mateix sexe en algun moment de la seva existència, sense que això impliqui un canvi en la seva orientació sexual.

Molts il·luminats pensen que els gais hem “escollit” seguir aquest camí pecaminós per les raons que siguin. Però realment existeix aquest camí? Realment tenim una opció a escollir? Realment podem triar ser homosexuals? En la meva experiència com a gai puc afirmar rotundament que no existeix aquest camí. I no sé si seré una excepció, però no crec que mai ningú hagi pogut escollir ser-ho o no. En l’hipotètic cas que les persones poguessin escollir lliurement entre ser gais o heterosexuals, llavors perquè encara hi ha gais a Rússia? Perquè no van escollir “l’altre camí”? Perquè clar, al cap i a la fi ningú vol ser assassinat, ni torturat, ni detingut, etc. O potser si?

Tenint en compte els segles i segles de repressió per part de l’Església, les atrocitats que varen fer els nazis, el bulling que encara avui es fa a les escoles, el menyspreu de molta gent plasmat en les lleis totalment homòfobes de Rússia (i de molts altres països), només per posar uns exemples, a mi ni se m’hauria passat pel cap escollir ser gai. Qui ho faria? Però ho sóc, així com altres milions d’éssers humans del planeta també ho són. No vaig escollir ser-ho. Però també et diré que, ara que sé el que sóc i vist des de certa perspectiva i experiència si que escolliria recórrer aquest camí pecaminós un altre cop. Saps perquè? Perquè tindria por. Tindria por que si escollís ser heterosexual entraria i participaria en la mateixa maquinària homòfoba de la societat, perquè em conec i sé que a vegades em deixo arrossegar per la majoria. I és d’aquest “deixar-me arrossegar” del que tindria por, especialment crec que si hagués sigut heterosexual probablement hagués seguit la corrent a les (anava a dir porques, però utilitzaré un llenguatge més adient) religioses del meu antic col·legi, que van intentar inculcar-me uns valors “cristians”. Va ser precisament allà on vaig descobrir com sóc.

És cert que, sota determinats factors socials i culturals un es negui a acceptar-se a sí mateix com a homosexual, però això no impedeix que en el fons ho continuï sent. Això és exactament el que em va passar a mi, i certament jo que vaig tenir aquesta experiència afirmo que és molt trist. Per sort, finalment em vaig acceptar tal i com sóc (no sense un esforç moral molt gran i un trencament de tots els meus esquemes) i estic orgullós de ser-ho. I també em sento molt, molt, molt afortunat que mai a la vida hagi sofert cap tipus d’homofòbia, almenys de forma directa.

Però el que és més trist que no acceptar-se a un mateix, és que encara avui en dia hi hagi gent que només pel fet d’haver nascut en un determinat ambient es negui a acceptar-se perquè té por del que diran, pensaran o com actuaran els altres, així com la por comprensible a la societat per dictar unes lleis intolerants amb nosaltres.

Segurament estaràs tan perplex com jo al saber el tipus de lleis que encara s’apliquen a diversos llocs del món, i és que alguna cosa deu anar molt malament en aquest racó perdut de l’univers per què aquest tipus de violència segueixi vigent en ple segle XXI. Jo crec que el que passa és que alguns d’aquests imbècils (anava a dir personatges, però ara si que és adient dir-ho amb tota claredat), s’han oblidat que en el fons TOTS som animals, i que el que ens distingeix d’ells, és que tenim la capacitat tant per estimar com per odiar, i això sí que ho podem escollir. 

"Yes we love, and we lose, but we need, and we choose anyway"

-SpicySauce   

Al igual que ocurre en cientos de especies de animales, algunos humanos se sienten atraídos por individuos de su mismo sexo. Una vez vi un documental en clase de prehistoria sobre la evolución del ser humano. En este documental decían una frase que se me quedó en la mente y que creo que es la mejor definición que se puede hacer sobre el comportamiento humano: “Al final, todo se reduce al sexo”. Es cierto que para comprender las diversas orientaciones sexuales que puedan tener los animales y los humanos tenemos que reducirnos al acto sexual. Pero hay una diferencia significativa, y es que el ser humano tiene, además, la capacidad de amar. Y es aquí donde quiero poner énfasis, ya que los homosexuales no sólo lo somos porque nos sentimos atraídos sexualmente por individuos de nuestro mismo sexo, sino porqué además también los amamos. Pero eso no quiere decir que en algún momento no nos podamos enamorar o sentir atracción hacia alguien del sexo opuesto, de la misma manera que también puede ocurrir todo lo contrario, que una persona heterosexual se enamore o sienta atracción sexual hacia una persona de su mismo sexo en algún momento de su existencia, sin que eso implique un cambio en su orientación sexual.

Muchos iluminados piensan que los gais hemos “escogido” seguir este camino pecaminoso por las razones que sean. Pero, ¿realmente existe tal camino? ¿realmente tenemos una opción a elegir? ¿realmente podemos escoger ser homosexuales? En mi experiencia como gay puedo afirmar rotundamente que no existe tal camino. Y no sé si seré una excepción, pero no creo que nadie nunca haya podido elegir serlo o no. En el hipotético caso de que las personas pudieran escoger libremente entre ser gais o heterosexuales, entonces ¿porqué todavía hay gais en Rusia? ¿por qué no escogieron “el otro camino”? Porque claro, al fin y al cabo nadie quiere ser asesinado, ni torturado, ni detenido, etc. ¿O quizá sí?

Teniendo en cuenta los siglos y siglos de represión por parte de la Iglesia, las atrocidades que hicieron los nazis, el bulling que todavía hoy se hace en las escuelas, el menosprecio de mucha gente plasmado en las leyes totalmente homofóbicas de Rusia (y de otros muchos países), solo por poner unos ejemplos, a mi ni se me hubiera pasado por la cabeza escoger ser gay. ¿Quién lo haría? Pero lo soy, como otros tantos millones de seres humanos en todo el planeta. No escogí serlo. Pero también te diré que, ahora que sé que lo soy y visto desde cierta perspectiva y experiencia, sí que escogería recorrer este camino pecaminoso otra vez. ¿Sabes porqué? Porque tendría miedo. Tendría miedo de que si eligiese ser heterosexual entraría y participaría en la misma maquinaria homofóbica de la sociedad, porque me conozco y sé que a veces me dejo arrastrar por la mayoría. Y es de este “dejarme arrastrar” que tendría miedo, especialmente de que si hubiera sido heterosexual probablemente hubiese seguido la corriente a las (iba a decir cerdas, pero voy a usar un lenguaje más apropiado) religiosas de mi antiguo colegio, que intentaron inculcarme unos valores “cristianos”. Fue precisamente allí donde descubrí como soy.

Es cierto que, bajo determinados factores sociales y culturales uno se niegue a aceptarse a sí mismo como homosexual, pero esto no impide que en el fondo lo siga siendo. Esto es exactamente lo que me ocurrió a mi, y ciertamente yo que tuve esta experiencia afirmo que es muy triste. Por suerte, finalmente me acepté tal y como soy (no sin un esfuerzo moral muy grande y una ruptura de todos mis esquemas) y estoy orgulloso de serlo. Y también me siento muy, muy, muy afortunado de que nunca en la vida haya sufrido ningún tipo de homofobia, al menos de forma directa.

Pero lo que es más triste aún que no aceptarse a uno mismo, es que aún hoy día haya gente que solo por el hecho de haber nacido en un determinado ambiente se niegue a aceptarse porque tiene miedo de los que van a decir, pensar y como van a actuar los demás, así como el miedo comprensible hacia la sociedad por dictar unas leyes intolerantes hacia nosotros.

Seguramente estarás tan perplejo como yo al saber el tipo de leyes que aún se aplican en diversas partes del mundo, y es que algo debe ir muy mal en este recóndito rincón del universo para que este tipo de violencia siga vigente en pleno siglo XXI. Yo creo que lo que ocurre es que algunos de estos imbéciles (iba a decir personajes, pero ahora si que es adecuado decirlo con toda claridad), se han olvidado que en el fondo TODOS somos animales, y que lo que nos distingue de ellos es que tenemos la capacidad tanto para amar como para odiar, algo que sí que podemos elegir. 

"Yes we love and we lose but we need and we choose anyway"

-SpicySauce